Dues germanes
En aquest butlletí parlem de dues actrius del cinema mut i repassem pel·lícules en cartellera, a més d'altres propostes i recomanacions culturals
📷 Aquest impressionant retrat de 1964 ens mostra les llegendàries Lillian i Dorothy Gish al Carl Schurz Park de Nova York. La fotògrafa Diane Arbus les va captar per a Harper’s Bazaar amb el seu característic estil cru i íntim, allunyat de les imatges idealitzades de Hollywood que les havien convertit en icones de fragilitat victoriana.
Tot i que van començar a actuar de nenes per necessitat familiar, van acabar sent les grans muses de D.W. Griffith i figures clau en el naixement del llenguatge cinematogràfic modern des del seu debut a An Unseen Enemy (1912).
Lillian Gish va ser la primera gran dama del cinema, protagonista de clàssics com El nacimiento de una nación (1915) i tota una pionera amb un poder de decisió inaudit a la indústria. La seva carrera de 75 anys va incloure títols com La nit del caçador (1955), Duelo al sol (1946) o Retrato de Jennie (1948).
Vols saber quina va ser l’última pel·lícula de la Lillian, rodada quan tenia 93 anys?
La seva germana Dorothy, que va morir el 1968, va destacar per un talent natural per a la comèdia en films com Las dos huérfanas (1921) o The Cardinal (1963). Tot i que sovint ha quedat a l’ombra de la Lillian, va ser una de les actrius més populars i ben pagades del seu temps.
Les germanes Gish van ser autèntiques pioneres que van definir el cinema quan encara s'estava inventant. Segueix llegint aquí per veure més fotos de Lilian i Dorothy Gish i les seves pel·lícules.
👉🏻 Si voleu més històries d’estrelles del cinema visiteu la secció Pols d’estrelles.
━━ ✦ ━━
Cinema
Tenim en cartellera una d’aquelles pel·lícules-experiència que no deixen indiferent. El sonido de la caída, el premiat llargmetratge de la directora alemanya Mascha Schilinski, és una peça d’una ambició estètica aclaparadora, amb una posada en escena visual bellíssima i un treball sonor hipnòtic que ens planteja un repte de gran exigència.
A través d’un muntatge fragmentat que recorre un segle d’història en un casalot de la RDA, el film ens platenja un trencaclosques temporal que ressegueix el fil invisible de la violència heretada en quatre generacions de dones.
És una pel·lícula monumental on hi ressonen moltes influències, entre ella la fredo mirada clínica de Haneke i la melancòlica sensibilitat de Sofia Coppola. Una obra complexa que ens fa sortir de la sala amb més interrogants que respostes, exigent amb la nostra atenció i que ens deixa en la memòria l’emprempta que només aconsegueixen les grans obres.
👉🏻 Llegeix la crítica completa
━━ ✦ ━━
Altres urgències
✦ A més de pel·lícules i sèries, a Filmin tenen un canal de música clàssica força interessant, i cada any el renoven amb nous concerts. Ara acaben de presentar la nova temporada, amb propostes tan interessants com Herbert Blomstedt amb l’Escocesa de Mendelssohn, Jakub Hrusa amb els quatre últims lieder d’Strauss, concerts del recentment desaparegut Michael Tilson Thomas i cosetes d’Arvo Part, entre molts altres concerts.
✦ Fa un temps corria aquest meme de les pelis de Batman que mostrava com s’han passat de ser pel·lícules plenes de color i llum a ser cada vegada més fosques i negres. Però el fenomen és molt més generalitzat i la realitat és que totes les pel·lícules s’han enfosquit en general.
Us ha passat que al cine o a casa algunes escenes pràcticament ni es veuen? El New York Times ens explica els motius en aquest article.
━━ ❦ ━━
Música a peu de pàgina
✦ A la llista de cançons caçades per Shazam hi tinc aquesta dels Alessi Brothers. Va ser publicada originalment el 1976 al seu àlbum de debut, Alessi. Tot i que en el seu moment va ser un èxit moderat, la cançó ha viscut un gran ressorgiment en la cultura popular recent gràcies a la seva inclusió en bandes sonores com la de la meravellosa Pillion (Harry Lighton, 2025).